Setmana 24/30 de Setembre

Aquesta setmana, el dimarts dia 25 vàrem comentar el capítol 2 del text de Paulo Freire, que parlava sobre la concepció bancària de l'educació com a un instrument d'opressió i no d'alliberament i pensament crític.

Ens vam ficar en cercle i comentarem aquelles coses que més ens havien cridat l'atenció. Entre altres destacaré l'últim paràgraf de la pàgina 62:

" Es así como, mientras la práctica "bancaria", como recalcamos, implica una especie de anestésico, inhibiendo el poder creador de los educandos, la educación problematizadora, de carácter auténticamente reflexivo, implica un acto permanente de descubrimiento de la realidad. La primera pretende mantener la inmersión; la segunda, por el contrario, busca la emersión de las conciencias, de la que resulta su inserción critica en la realidad."

 En aquesta cita explica molt bé qué implica la concepció bancaria. És curiós perquè aquest text va ser escrit fa  30 anys, i podria ser llegit com si hagués sigut escrit ahir, perquè descriu la mateixa situació. Actualment encara tenim una concepció bancaria de l'educació, que s'utilitza com a ferrament per a fer-nos pensar a tots i totes igual sense tenir en compte les diferències innates personals de cadascú, una educació que ens educa com a oprimits i a més, ens dona mecanismes de legitimació per a justificar aquesta opressió arribant-la a fer imperceptible i invisible.

      En canvi, l'educació problematitzadora a la què es pretèn arribar algun dia, implica un pensament crític que ens faça ser conscients del lloc real que ocupem en aquesta societat. Un pensament que ens ajude a obrir els ulls i als mateixos( que treballen a dintre de l'educació a ser conscients que són ferramentes del sistema per a perpetuar aquestes jerarquies i opressions.

Paulo Freire (1921 - 1997)

Quan acabàrem de comentar el text vam tornar als llocs de treball habituals i vam reflexionar sobre el concepte de cultura i les diferents accepcions que te actualment.

Parlàrem de cultura com:

• Coneixements generals que té una persona que es sol informar molt sobre diversos temes. Ex: Ester té molta cultura.
• Conjunt de costums i normes d'una zona geogràfica determianada que provenen del mateix lloc. Ex: La cultura japonesa és molt bonica.

Vam acabar centrart-nos en el què implicava el concepte de "cultura" en l'animació sociocultural.

El dijous d'aquesta setmana vam fer teatre. Començàrem amb tècniques de posada amb marxa amb jocs que ja coneixiem com el de passar-se l'energia o anar caminant per la classe i trobant-nos amb companys i companyes i interactuant.
Aquesta classe fèrem una cosa diferent, vam fer parelles i jugàvem a ser càmeres. Una persona de les dues era la fotògrafa i l'altra la càmera. La primera havia de conduir a la segona (que estava amb els ulls tancats) fins a un lloc de la classe que més li agradava, fins a 3 vegades, i la càmera es quedaria amb eixa imatge i faria una fotografia. Després canviàvem papers i qui era ara la fotògrafa havia de conduir fins als 3 llocs que menys li agradaven de la classe.
Una vegada acabat l'exercici aquest, ens separàvem els qui haviem sigut càmera la primera vegada i els qui ho havien sigut després. Dintre d'aquests dos grups ens partiem en dos grups i haviem d'interpretar una escultura que representara un concepte que ens inspirara les tres imatges que haviem fotografiat. El meu grup va representar la paraula "llibertat".
Va coincidir que qui havia fet la segona volta de càmera i havia fotografiat els 3 pijors llocs de la classe representava escultures dolentes i a la inversa.

Aquestes classes van ser profitoses perquè ens va ensenyar molt sobre el què implicava l'animació sociocultural i ens ensenyava tèniques per a treballar en grups que, com vam comentar, són coses que has de fer primer per a que després sàpigues si van a funcionar o no i poder transmetre i entendre el que es sent fent aquestos exercicis.