Animació Sociocultural

Inici de l'assignatura.

En les primeres sessions d'aquesta assignatura que donem en el grau de Treball Social, en l'itinerari de menors i famílies, hem realitzat vàries dinàmiques que ens han ajudat a començar a entendre la tasca de l'animació sociocultural en l'àmbit de lo social.

La primera classe, l'11 de setembre, podem dividir-la en dues parts. Primer apartarem les taules i cadires del mig i ens presentarem dient un per un el nostre nom, allò que ens agrada i un gest i soroll que després tots havien de repetir. Aprofitant el cercle, seguirem coneguent-nos, mitjançant el contacte visual i un gest amb les mans havíem de "passar-nos l'energia", a poc a poc s'afegien alguns detalls com per exemple rebutjar l'energia alçant un poc els braços o canviar-nos tots de lloc quan algú deia la paraula "perro". Per a finalitzar aquesta primera part, a aquelles persones a qui els arribava l'energia, havien d'explicar amb les seues paraules el que pensaven que era l'animació sociocultural. En finalitzar-la, el mestre va ficar èmfasi en què la participació és un dels factors principals i més important.

En la segona part d'aquesta primera classe, ens asseguem per grups de sis persones i apuntarem en un full allò que pensàvem que estudiaríem en l'assignatura i aquelles coses que ens agradaria que s'estudiaren. 

La segona sessió, el 13 de setembre començarem de nou desallotjant l'aula i continuarem passant-nos energia, però afegint noves coses, es podia passar al company de la dreta (menejant el braç esquerre i dient "zip") o al de l'esquerra (menejant el dret i diguent "zip"), aquesta energia que venia pels costats es podia rebutjar acatxant-se mentre fèiem un soroll, també es podia passar a la resta de companys que estaven per davant de nosaltres (menejant-nos cap a davant i dient "zap"), per a rebutjar aquesta havies de fer un pas avant, juntar els braços i fer un altre soroll. Si nosaltres s'adonàvem que algun company s'equivocava, havíem de dir "tolóón" i alçar els braços. 

La segona dinàmica que realitzarem consistia a anar caminant per l'aula en silenci, sense mirar als companys, com si estiguérem assoles. Després d'estar una estona així, el mestre deia una paraula, per exemple "educació" i mentre caminàvem teníem que dir la primera paraula que ens venia al cap sobre eixe tema, ho férem en vàries paraules. Seguirem caminant per l'aula però l'activitat era una altra, ara teníem que aconseguir contar fins a 20, dient cadascú un número, però no podíem repetir-nos, aquesta activitat no va eixir massa bé perquè no siguerem capaços d'anar lentament.
Pararem en aquesta posició, que per a la següent dinàmica serà la posició 0, ens varem menejar fins a apropiar-nos de 3 punts de l'aula, amb la finalitat de menejar-nos per tots ells sense rebre ordres i aconseguir una harmonia grupal, que vàrem conseguir a pesar de ser un grup tan nombrós.

Ens ficarem per parelles per a dur endavant el joc de la hipnosi. Havíem de guiar amb la mà a la nostra parella i després ella a nosaltres. 

La següent dinàmica ja s'aproximava més al teatre, ens ficarem en cercle i una companya deia una paraula que fóra un poc abstracta, per exemple "concentració", i havíem d'anar eixint i ficant-nos en una posició que representara per a nosaltres la paraula que s'havia dit, sempre en un punt de contacte amb les persones que estigueren al centre.
Seguint amb el teatre, ens ficarem per grups i representarem (igual que abans però preparant-seu un poc més abans) l'educació, i eixiren en general figures molt similars.
Per a finalitzar amb aquesta sessió, férem un cercle de nou, ens agafarem de les mans i tancarem els ulls per a reflexionar, quan els obriguerem havíem de dir en una paraula que ens havia paregut la classe, i en general la majoria de les paraules foren positives.

En conclusió d'aquestes dues sessions, estem contents amb el desenvolupament de l'assignatura, ja que aprenguem tècniques mitjançant la pràctica d'elles, i així és més possible veure on poden fallar aquestes o quins poden ser els seus punts forts en la posada en marxa amb el grup amb el qual intervenim. És cert que no anem a poder utilitzar-les sempre que ens agradaria, ja que no sempre les edats o el número del grup siga l'adequat, però sí que ens pot servir de base com a metodologia i aplicar nosaltres la variant que trobem necessària depenent de les característiques del grup.